dijous, 10 de febrer del 2011

2 - Lírica

per el Paco Pi el dissabte, 9 / octubre / 2010 a les 14:25

La lírica ja no els serveix de res: massa expressiva, massa avorrida, inintel·ligible fins i tot..., però són feliços quan el servei de neteja canta sarsuela durant la feina. Això sí, sempre que quan acabin cantin òpera. Despullats. O no.
No saben que qualsevol dia hi haurà una plantada rapera (culminada amb danses populars) a les dutxes dels vestidors; i tothom vestit amb les millors gales hivernals, que és com més capes de roba els poden cobrir. Tant sí com no.
És la llei del pèndul: fins quan, el gos còmplice del gat? Com sempre, el pernil hi jugarà un paper fonamental. Però el quid és la gla. (Proporcions + qualitat, aquest és el secret.)
Quan senten cridòria acostumen a tancar finestres. No en saben res, ni del gos ni del gat; però sí de la dona de déus (agitadora comercial del servei de neteja), que no cantarà mai òpera, a fi que li busquin una certa expressivitat no capida.


(Continuarà)